Benvinguts a la web del Club d'Esquí Puigcerdà

28-05-10: En Quim, una reflexió de l'Oriol.

La complicació del seu cognom –que ben mirat no era tanta– contrastava amb la senzillesa de la seva persona. Com és –senties tot sovint–: Raich, Raig, Raix, Raïch, Raïc, Raïtx...? Gairebé només ho sabia ell, però tant és; per a la majoria de nosaltres era el Quim, el Quimillo, en Quim petit, el Raïc o el Raico, aquell noi que un dia va aterrar a Cerdanya, tot sol i ben solter, muntant un dos cavalls groc. De posat tímid i mesurat, però alhora un esbojarrat quan el començaves a conèixer; i, que de seguida, ens obrí la porta de casa seva, pràcticament sense conèixer-nos.

Els meus records envers ell no són pocs, malgrat que la nostra relació no fos absolutament estreta en els darrers temps: tinc la seva imatge de cantaire als assajos nocturns quan li queia el cap, atès el seu bon costum d’anar a dormir d’hora; el recordo saltant com un posés tot baixant un tub de neu amb esquís de muntanya; també donant aconsellant animant a tort i dret en les curses de fons, a les de peu o allà on cregués que a la gent li calia. I quan anàvem a fer fons, es queixava de que se li glaçava l’entrecuix; quin tip de riure! I tot això ho feia amb aquell posat de nano despistat, entre innocent i murri, acompanyat d’un accent berguedà que li donava un toc d’exotisme un xic brutot i de persona del tot diàfana alhora.

Un dia, però, aquell noiet es va fer gran –sense engreixar-se gens, però– i va trobar la seva pastoreta, també berguedana, però de la “competència”; lluny de ser el seu complement, més aviat repetia en bona part el motlle d’en Quim. S’inculpaven mútuament (no sé ben bé de qui era la culpa), però el cert és que gairebé sempre acabaven arribant justos o tard arreu, tant si era un compromís social com una cursa; i darrera d’ells, està clar, hi anaven els nens, la nineta dels seus ulls. Però eren feliços i aparentment tranquils. Com quan la Mireia va fer la seva primera marató i van entrar plegats a la meta. Ell estava tremendament il·lusionat i radiant d’alegria!

Tot té remei en la vida, destil·lava el Quim amb el seu posat optimista. I quanta raó tenia! Però oblidava que molt poques coses, poquíssimes, potser només una (la mort) no té remei, precisament per ser antagònica amb la pròpia existència. Ell no crec que hi pensés gaire, de ben segur que no li tenia gens de por; sens dubte el va agafar per sorpresa. Fins i tot els altres mai hauríem pensat en ell com un possible candidat, aquell competidor que només hi veia el gaudi –el seu i el del proïsme- i, si s’esqueia, el podi, per aquest ordre; qualsevol altre abans que en Quim. Ell? Sí, ell, el superatleta que es controlava d’allò més, el lluitador infatigable i modest, el que descansava allò que calia, al que sempre se’l veia de bon humor...

Malauradament el Quim cos s’ha esvaït sense deixar-nos temps per poder-ho pair; no sé si ho arribarem a fer-ho mai del tot, però la seva amistat i companyonia ens haurien d’enfortir i acompanyar al llarg de la nostra vida. Ens quedarà sempre el record del Quim company i pare, del Quim esportista i competidor, del Quim de la feina i del gaudi, del Quim berguedà i cerdà alhora, el dels bons moments i els de les estones de passar-les putes... en definitiva, el Quim persona i amic. I això no té preu!

Oriol.

23-05-10: En Quim ens ha deixat

Aquest diumenge 23 de maig ha passat el pitjor, en Quim Raïch, soci del nostre club, ha mort en el decurs d’una triatló a Gavà.

No tenim paraules per expresar els sentiments. Lamentem profundament la pèrdua d’en Quim, i volem expressar a la família el nostre més sincer condol en aquests moments tant difícils.

En Quim era una de les millors persones amb qui hem tingut la sort de compartir aquesta vida, sempre tan generós amb tothom. Estar amb ell una estona era compartir l’alegria, felicitat i optimisme que sempre i a tota hora encomanava a aquells que l’envoltaven.

Ha mort practicant esport, l’esport que ell tant estimava.

Quim, ens has deixat, però tots els que t’hem conegut i hem tingut la sort de gaudir de la teva companyia et portarem sempre en el nostre cor.

Visiteu aquest blog per llegir les paraules d'un bon amic del Quim

Clica aquí per veure totes les notícies